De nuevo otra aportación de Marta LLauradó. Esta vez no tanto en forma de reflexión (que también) sino de publicidad (en el buen sentido) de una experiencia que debe ser tenida en cuenta por todos los que trabajamos en protección a la infancia. A veces las cargas de profundidad no vienen en grandes diseños de programas o recursos sino en cosas muy simples y aparentemente muy ingenuas.

urgènciaidiagnòstic

Mucho más que un cuento para ir a dormir (1) (versión en castellano a continuación)

Durant el període d’espera entre l’obtenció de la idoneïtat com a família d’acollida i l’assignació d’un menor amb proposta d’acolliment familiar d’urgència, com a mesura de protecció, vaig fantasiejar en com seria el nen, en el perquè de la separació de la seva família biològica, en les seves conseqüents ferides, en la seva particular manera d’expressar-les …, i en com jo podria ajudar-lo.

Entre les motivacions de desemparament exposades pels tècnics durant les sessions formatives, es trobava el fet contundent de que les mares estiguessin empresonades. Davant d’aquesta possibilitat, m’imaginava a mi mateixa, juntament amb el nen, fent dibuixos o escrivint cartes que després serien enviats o lliurats en mà a la mare presa. Tot això amb l’objectiu de permetre a l’infant mantenir viu el vincle afectiu amb la seva progenitora, amb la qual tard…

Ver la entrada original 1.072 palabras más

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s